Sòl pelvià i abdomen

                                                                 ”Hi ha una circulació comú, una respiració comú. Totes les coses estan relacionades”

- Hipòcrates

_MG_7357bbEl sòl pelvià és un sistema complexe format per musculatura, òrgans pelvians, teixits conjuntius i nerviosos. Es troba a la base de la nostra pelvis i és responsable del tancament dels esfínters, del bon funcionament urinari, defecatori, sexual i obstètric, així com d’estabilitzar el sistema múscul-esquelètic i sostenir les vísceres al seu lloc.

El sòl pelvià treballa conjuntament i està directament relacionat amb la musculatura abdominal i les cadenes musculars antigravitatòries. És per això que un abordatge sensat en moltes de les disfuncions del sòl pelvià tindrà molt en compte, també, la funció d’aquests altres grups musculars.

En la dona

En l’embaràs, el part i el postpart

En l’home

En pediatria

______________


- En la dona

Aquest sistema complexe té un paper important en diferents etapes de la vida d’una dona: en la sexualitat, en el control de la orina, en la menopausa, sempre que esternudem o riem, al cantar, caminar de pressa, amb les menstruacions, al defecar,…

Situacions com l’embaràs, el part, el postpart, la menopausa, una mala postura corporal, un treball erroni de la musculatura abdominal, la pràctica d’esports d’impacte com aeròbic, tennis, córrer,… posen molt en compromís aquests teixits i lesionen fàcilment el sòl pelvià, impedint que pugui seguir fent correctament la seva funció.

Alguns dels símptomes que ens poden fer pensar que aquest conjunt abdomino-pelvià no funciona correctament són, per exemple, incontinència d’orina, de gasos o femta, urgència o dificultat per orinar, restrenyiment (haver de fer força perquè surti la femta), sensació de pes o ocupació a la vagina (prolapse visceral), dolor, alteracions en les relacions sexuals (dolor o falta de sensibilitat), abdomen flàccid… Algun d’ells són molt evidents, però molts d’altres ens poden passar fàcilment desaparcebuts afavorint que es mantingui una situació de risc per aquestes vísceres i teixits.

Sovint confiem que aquestes alteracions milloraran per si soles. Però la realitat és que moltes de les actituds, postures, hàbits i activitats del nostre dia a dia tendeixen indubtablement a lesionar el sòl pelvià i, si no es resolen, amb el temps agreujaran les disfuncions.

La majoria d’aquestes disfuncions es poden prevenir i tractar fàcilment des de la fisioteràpia, de manera indolora i no invasiva, amb l’objectiu de recuperar la funcionalitat i millorar la qualitat de vida de la dona.


- En l’embaràs i el part i el postpart

L’embaràs, el part i el postpart són etapes de canvis molt intensos en la vida i el cos d’una dona.

Sessions individuals de tractament, formació i massatge perineal durant l’embaràs facilitaran que la dona arribi en òptimes condicions al part i ajudaran a millorar el to i l’elasticitat del sòl pelvià per a disminuir, així, el risc de lesions perineals (episiotomia, estrips, …)

L’abdomen i el sòl pelvià pateixen inevitablement distensions i lesions durant aquest procés que sovint passen desaparcebudes en un inici perquè no sempre donen símptomes. Si no s’identifiquen a temps i no es tracten, són responsables de moltes de les disfuncions abdomino-pelvianes que apareixeran posteriorment (incontinència d’orina, de gasos, caiguda de bufeta o matriu,…) sigui a curt, mitjà o llarg termini. La majoria d’elles són del tot evitables amb una orientació i un tractament adequat a temps.

Per tant, és important una adequada valoració i recuperació postpart, hi hagi o no símptomes de disfunció i lesió, per rehabilitar els teixits i la musculatura i prevenir l’aparició de futures disfuncions abdomino-pelvianes.


- En l’home

A més del tractament de les disfuncions urològiques i proctològiques per a les quals és habitual i indicat el tractament de fisioteràpia especialitzada en aquest camp (incontinència urinària, fecal o de gasos, dolor pelvià, cicatrius de cirurgia, restrenyiment, disfuncions erèctils…), és també indicada la fisioteràpia abans i després de les cirurgies de pròstata, per tal d’accelerar la recuperació i reduir el temps d’incontinència urinària transitòria postquirúrgica i disfuncions erèctils postcirurgia.


- En pediatria

El procés d’aprenentatge en el control d’esfínters és una etapa important que cal atravessar amb la màxima cura per evitar futures disfuncions uroginecològiques i proctològiques en la infància, adolescència i adultesa (restrenyiment, enuresis, incontinència fecal, retenció urinària, disfuncions sexuals…)

El fet que la família i l’entorn disposin de la informació adequada pot ajudar l’infant a afontar aquesta etapa amb serenor, salut i confiança.

Quan en un infant s’ha manifestat una disfunció, l’evidència científica garanteix l’eficàcia i la indicació del tractament de fisioteràpia especialitzada en aquest camp, que permet aconseguir molt bons resultats.

M’he format específicament en fisioteràpia perineal pediàtrica, i les disfuncions que tracto més habitualment són enuresi, restrenyiment, encopresi, síndrome de micció no coordinada (o dissinèrgia vesico-esfinteriana), urgència miccional i bufeta neurògena.

El tractament en infants mai no és invasiu (no hi ha tactes interns), no és dolorós i sempre és en presència d’un adult responsable que l’acompanyi.