El sòl pelvià és, des del meu punt de vista, un sistema fascinant. Com totes les parts del nostre cos té una estructura força complexa, formada per teixits amb característiques molt diferents que, intercomunicant-se, han d’aconseguir trobar una harmonia funcional que els permeti dur a terme de forma adequada les seves moltes funcions.

En una zona no gaire extensa s’hi concentren músculs, nervis, lligaments, teixit connectiu, vascular, ossos, articulacions i òrgans que han de coordinar-se per tancar els nostres esfínters (que no se’ns escapi el pipí, la caca o els gasos) però permetre que puguem evacuar quan ho necessitem i ho considerem adequat. També són responsables que puguem reproduïr-nos, gestionen hormones i fabriquen òvuls i espermatozous. I en el cas de les dones, s’encarreguen de que puguem viure un embaràs i un part (i recuperar-nos després!). Han d’aconseguir sostenir les vísceres que conté la pelvis contra la gravetat (perquè no ens baixi la bufeta o l’úter fent un prolapse, per exemple) però sense tancar massa fort perquè no dificulti les altres funcions. Tenen un paper important en la sexualitat, i necessitem que estiguin molt bé per poder tenir una vivència satisfactòria en aquest àmbit.

I inevitablement pel tipus de funcions que desenvolupen, tenen també un component emocional important.

Són moltes peces en un espai petit, amb moltíssimes funcions i característiques ben complexes, que, a més, tradicionalment hem considerat tabú en la nostra cultura.

Sovint encara ens costa parlar-ne obertament amb amics i coneguts, fins i tot a vegades en cercles molt propers. Ens costa compartir que tenim dificultats en l’erecció, que se’ns escapa el pipí quan estornudem, que ens fa mal aquella cicatriu del part quan volem mantenir relacions sexuals amb penetració, que no sabem fer caca sense fer força, que ens fa mal la vulva o els testicles al seure o que se’ns adorm el penis després d’anar amb bicicleta gaire estona.

I totes aquestes estructures i funcions, que conformen el sòl pelvià, formen part d’un sistema molt més gran que és el nostre cos, que treballa de manera unificada i conjunta per desenvolupar moltes altres funcions també infinitament complexes, i que s’han de coordinar necessàriament amb aquestes.

I no podem perdre de vista que tota l’estructura del cos humà forma part, alhora, d’un altre sistema bastant més complex encara, que és l’ésser humà. Aquí apareixen les nostres percepcions, emocions, experiències, creences, relacions… que condicionen i defineixen el funcionament de tot aquest gran sistema que som nosaltres mateixos.

I cada ésser humà forma part de l’entorn social i físic que l’envolta, de la natura, de l’univers… i té en comú amb tot això energia, que determina el comportament dels àtoms, defineix l’existència i és essencial per a tot aquest moviment, funció i experiència.

Així és que, sigui a una escala petita i molt especialitzada o ampliant el focus de manera fractal a estructures i sistemes cada vegada més amplis, no ens acabarem mai tot allò que podem descobrir, conèixer i intentar comprendre d’aquest organisme complex i ben organitzat que és l’ésser humà.

Des del meu punt de vista, et situis a l’escala que et situis, és sempre fascinant.