Si en la dona el tema del sòl pelvià ha estat tradicionalment un tabú i se’n parla poc, en els homes se’n parla constantment. Però la majoria de vegades només se’n parla des de la desinformació, la fantasia i el mite. Això porta a una confusió potser encara més perjudicial que en el model del tabú, perquè fa la sensació d’un fals coneixement alhora que posa molta pressió sobre la figura de l’home en la nostra societat i el fa molt vulnerable emocionalment a qualsevol disfunció que aparegui en aquesta zona.

Des de que un nen és molt petit, els seus genitals són objecte de comentaris i de bromes, a vegades ja des dels primers canvis de bolquer. Més endavant apareixen les bromes entre amics a l’escola o als vestuaris, els acudits entre els adults, i constants al·lusions en general i a través de tots els mitjans a l’erecció, la mida dels genitals, la testosterona… directament associats a la identitat d’un home, el seu valor com a tal i fins i tot la seva posició de jerarquia en el grup.

És per això, probablement, que els homes poden parlar constantment de sexualitat i presumir d’erecció, genitals o testosterona, però els costa molt parlar-ne de veritat, i molt més quan hi ha una disfunció.

En realitat el sòl pelvià és una part més del nostre cos i per tant pateix lesions i disfuncions com tota la resta. Igual com ens podem esquinçar un turmell o lesionar un colze, el sòl pelvià conté músculs, nervis, teixit connectiu, vasos i òrgans que poden no funcionar gaire bé i fer-nos passar males estones. Sigui per dolor, per incontinència després d’una cirurgia, per una disfunció erèctil, perquè se’ns adormi el penis o els testicles si anem amb bicicleta gaire estona, perquè ens costi fer caca i haguem fet una fisura anal, perquè aparegui dolor després d’ejacular o per qualsevol altre motiu que ens faci pensar que alguna cosa no funciona del tot bé, val la pena deixar enrere tota la càrrega social i tractar el que estigui en disfunció.

Fa anys que treballo en aquesta feina i sóc conscient que, així com a les dones normalment els fa poca impressió venir a tractar alguna cosa que els preocupa en relació a aquesta zona, als homes sovint els costa més. Però també sé que aquests fantasmes i tabús es dissolen molt ràpid, i tractar una disfunció que molestava compensa de seguida i de llarg aquest primer esforç.

És important tenir en compte que la majoria de disfuncions en aquesta àrea no es resolen soles amb el temps sinó que moltes empitjoren i d’altres simplement es fan irreversibles al cap d’uns mesos. Per tant val la pena tornar a donar a aquesta zona el sentit i la proporció que li correspon i procurar que estigui sana perquè pugui fer correctament la seva funció i ens ajudi a gaudir del dia a dia des de la salut i no des de la disfunció.