En els, tot just, darrers cinquanta o cent anys la figura de la dona ha fet una transformació molt gran, tant cap a ella mateixa com en la relació amb el seu entorn familiar, social i laboral.

Si, tinguem l’edat que tinguem, pensem en les nostres vesàvies, segurament veurem que vivim molt diferent la relació amb el nostre cos, i potser fins i tot amb el nostre concepte de dona, de parella, de mare…

Mica en mica com a societat també hem anat aprenent a superar alguns tabús i ens atrevim a parlar de temes que fins fa no gaire ens era impensable compartir.

Potser per això podem parlar ara del sòl pelvià. I de pipis, de caques, de menstruacions, de sexualitat, de fertilitat, d’incontinències, hemorroides… i tantes paraules que eren lletges fins fa pocs anys, però que ens preocupen i ens han d’ocupar perquè formen part de la nostra vida i la nostra salut.

I és que, en la nostra vida com a dones, el sòl pelvià té un paper protagonista en moltes de les etapes més significatives, i és important que estigui sa per poder-les gaudir del tot.

Probablement, al llarg de la infantesa ja ens haurem impregnat d’hàbits i creences de la nostra família en relació a aquesta zona del nostre organisme, que més endavant condicionaran temes importants al llarg de tota la nostra vida, com ara si tenim o no restrenyiment, si som capaços de fer caca fora de casa, com entenem la sexualitat, com integrem aquesta zona en la consciència del nostre cos, o fins i tot la nostra reacció davant una incontinència urinària en l’adultesa.

En l’adolescència, la revolució hormonal que atravessarem farà que la zona genital ocupi un paper prou protagonista, i no sempre és fàcil que aquesta nova experiència del nostre cos juntament amb la descoberta de la sexualitat puguin viure’s de manera fluïda i agradable.

Hem de tenir present que moltes de les disfuncions, conscients o no, de la infantesa poden treure el cap aquí convertint-se en dificultats afegides i, alhora, el que visquem durant l’adolescència condicionarà la nostra funció urinària, defecatòria, sexual i reproductora en el futur.

Moltes de nosaltres hem arribat a l’adultesa amb molts interrogants i gran desconeixement en relació al sòl pelvià. Com a dones, potser ens cal més informació.

Per exemple, per saber que no hem de fer mai força per fer caca (i no ha de fer mal fer caca!). Que no és normal, de cap manera, que s’escapin unes gotetes de pipí en estornudar, al saltar o al riure. Que és especialment important que la regla sigui regular, no gaire abundant i sobretot no dolorosa! (això no és només per benestar, és perquè si no està ben regulada és un indicador de que tenim molta més probabilitat de patir malalties importants en el futur). Que una cicatriu d’un part no és una condemna per sempre, que es tracta fàcilment i no ha de molestar-nos en relacions sexuals ni en el nostre dia a dia. Saber com hem de tossir, riure, mocar-nos o aixecar un pes de manera que no sigui lesiu pel nostre sòl pelvià en un futur proper, i ens puguem estalviar una cirurgia per prolapse d’aquí uns anys (o no tants anys com ens imaginem!). Que hem de poder marxar de vacances amb la confiança que farem caca on sigui sense problema i que no tornarem amb la femta de tres dies retinguda dins el nostre intestí. O per entendre per què la nostra resposta sexual és diferent a la dels homes, per què responem diferent als estímuls i per què podem tenir orgasmes separats per poc temps i ells no, per exemple.

La fertilitat i la reproducció obren una nova etapa sovint d’incertesa, tant abans com durant i després de l’embaràs.

A vegades no ens quedem embarassades quan ens agradaria, i moltes d’aquestes vegades és per disfuncions, lesions antigues o tensions en el teixit que es poden tractar fàcilment.

Durant l’embaràs sovint ens ajudaria tenir més informació sobre què podem fer per alleujar molèsties que poden anar apareguent a la pelvis, al sòl pelvià, a l’abdomen o les lumbars… què podem fer per facilitar que el part sigui el més fàcil i agradable possible, i què està a les nostres mans per intentar evitar les lesions que se’n poguessin derivar. És una etapa bonica i màgica, i si es pot viure amb informació i un acompanyament de qualitat és sempre molt més fluïda i el record que ens en queda és més agradable.

El postpart és una etapa clau en la que hem de tenir especial cura del nostre sòl pelvià. Perquè possiblement estem cansades i ocupades en moltes novetats, però el que fem o deixem de fer en aquestes primeres setmanes i primers mesos del procés de rehabilitació condicionarà sens dubte la nostra salut futura.

Sigui un part vaginal o una cesària, la lesió que provoca als teixits és important i el nostre cos té dificultat per recuperar per si sol la seva funció.

Una mica més endavant ens trobem en la menopausa, que és una nova transformació. En moltes cultures la dona assoleix un grau de major respecte i venerabilitat en aquesta etapa, però en la nostra cultura segueix sent un tabú. El cos canvia, les hormones fan de les seves, i necessitem un bon acompanyament per adaptar i sobretot gaudir de tots els canvis que s’esdevinguin en aquesta nova maduresa.

La vellesa em sembla una etapa molt bonica. En la qual la saviesa i la calma haurien de permetre gaudir de tot el que es viu. I sap greu que s’hi normalitzen sovint i innecessàriament algunes disfuncions que podrien tenir una bona resposta a un tractament suau.

En una fase o en una altra, el sòl pelvià forma part de la nostra identitat com a dones, del nostre cos i de la nostra salut. I és important tenir-ne cura, tinguem símptomes o no, per garantir-ne un bon funcionament ara i en el futur.